¿I tu no anaves a fer un blog? Doncs ja trigues, Sandra.

Sí, aquesta és el meu propi clatellot. Perquè fa temps que em ronda la idea… i com a bona perfeccionista en procés de deixar anar una mica la corda, he trigat més del compte a començar.

Però aquí estic. Ja he saludat el món, i ara em toca presentar-me (tot i que qui més necessita aquesta presentació… sóc jo).

Sóc la Sandra. Acompanyo persones en els seus processos vitals. I aquest blog no neix per ensenyar res. Neix perquè necessito escriure. Perquè a vegades no m’escolto ni jo, i escrivint, m’ordeno. Perquè em va bé recordar tot allò que sovint dic als altres… però que encara em costa aplicar.

No hi trobaràs teories ni fórmules màgiques. Això va de vida. De caigudes. De mirar cap endins. Del que em ressona, em punxa o em sacseja. Del que comparteixo a les sessions, en veu baixeta… i del que també necessito escoltar.

Potser, si alguna cosa del que escric et toca, ja no estarem tan sols.

Gràcies per passar per aquest racó tan meu.Ara que he començat, intentaré no fugir.

Una abraçada, Sandra ❤️