top of page
Cerca

No faig teràpia. I, tot i això..

Actualitzat: May 6

Acompanyo persones en els seus processos vitals més significatius.


Les escolto, les sostinc i les convido a mirar-se amb amabilitat. Les acompanyo a trobar sentit al que viuen, a recuperar la seva força interna i a transitar els seus moments amb més calma, claredat i coherència. I tot això ho faig des del meu lloc: el Treball Social.


SOC treballadora social integrativa.


I sí, això inclou molt més del que sovint s’imagina quan es pensa en aquesta professió. La meva funció va molt més enllà: acompanyo persones i famílies en situacions vitals que impliquen canvis, pèrdues, crisis, malalties o reptes importants. No em limito a gestionar recursos o ajudes. De fet, considero que el recurs més gran que puc ajudar a trobar és la pròpia persona. La meva tasca és acompanyar-la a descobrir que ella mateixa és la seva principal font de força, capacitat i transformació.


"El recurs més gran que puc ajudar a trobar és la pròpia persona".

Segons el Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya,


el treball social és una professió que promou el canvi social, la resolució de problemes en les relacions humanes i l’enfortiment i l’alliberament de les persones per augmentar el seu benestar. I el Consejo General del Trabajo Social afegeix que forma part del nostre rol oferir suport emocional, és a dir, estar al costat de les persones en els seus processos, afavorint la seva autonomia i capacitat de decidir sobre la seva vida.


Qui necessita això?


Moltes persones. Persones que no busquen una teràpia ni un diagnòstic. Persones que simplement necessiten ser escoltades sense judici. Que travessen un moment vital intens. Que no saben cap a on tirar. Que estan cansades. Que senten que han perdut el nord o que necessiten un espai on aturar-se i recol·locar-se.


De vegades, simplement necessiten::


  • Un espai on poder parlar sense que ningú intenti corregir-les ni solucionar-les res.

  • Una mirada amable que els torni el seu valor.

  • Una orientació clara sobre com transitar una situació complexa.

  • Un acompanyament que integri l’emocional, el corporal, el social i l’espiritual.


I aquí, hi puc ser jo.


El meu enfocament integratiu combina l’escolta profunda amb eines del treball social clàssic, la mirada sistèmica i transgeneracional, la narrativa terapèutica, l’energètica, la meditació, la psiconeuroimmunologia i la meva experiència personal i professional.


Perquè no sempre es tracta de fer teràpia. De vegades, simplement es tracta de tenir un espai segur per mirar-te, escoltar-te i recuperar el teu centre.I aquí, hi ha espai per al que jo puc oferir.

Un acompanyament diferent —i no per això menys valuós— que dignifica la persona, la situa al centre, i l’acompanya des d’una mirada humana, propera i flexible.


Una abraçada,

Sandra Foix





Referències:

 
 
 

Comments

bottom of page